Les diferències bàsiques entre les etiquetes termoretràctils i les etiquetes auto{0}}adhesives normals es troben en el seu mètode d'aplicació, l'adaptació de la forma i l'efecte protector. L'elecció s'ha de basar en les característiques del producte i els requisits d'embalatge.
Les etiquetes termoretràctils utilitzen pel·lícula termoretràctil com a material base. S'escalfen i s'encongeixen per adherir-se fortament a la superfície del producte, adaptant-se a formes irregulars (com ara ampolles de forma irregular, llaunes corbes i envasos integrats d'ampolla/coll). Tanquen completament el producte, oferint propietats tant decoratives com protectores (a prova de pols i de manipulació-). Els materials són principalment POF, PVC i PETG, amb una gran transparència (especialment POF i PETG), que admeten la impressió a tot-color. Després d'encongir-se, no hi ha bombolles ni arrugues, millorant la textura del producte, fent-los aptes per a begudes, cosmètics, productes sanitaris i altres productes on l'atractiu estètic és important.
Les etiquetes autoadhesives habituals-s'apliquen directament amb un suport adhesiu, oferint un funcionament senzill (no requereix equip) i un baix cost. Són aptes per a productes plans o lleugerament corbats (com ara cartrons i envasos plans) i aptes per a l'etiquetatge ràpid de lots petits i múltiples especificacions de productes. No obstant això, l'adherència és deficient i els productes irregulars són propensos a pelar-se i separar-se. També no tenen funció protectora i es danyen fàcilment per exposició prolongada a ambients humits o abrasius.
